Us convido a llegir aquest article del diari ara. Jo l'he trobat molt interessant i amb un gran ventall reflexiu per buscar propostes de millora i actuar sobre el nostre alumnat. Espero que resulti del vostre interès.
La Unió Europea (UE) va advertir l’any 2001 de la necessitat de fomentar les vocacions científico-tècniques entre els joves, conscient de la creixent necessitat d’aquests professionals. Han passat dotze anys i, a Catalunya, no només no s’ha acomplert l’objectiu europeu per al 2010 d’incrementar un 15% l’alumnat d’aquests estudis, sinó que, al contrari, s’ha reduït.
Entre el 2001 i el 2010, les branques de ciència de batxillerat han perdut un 6% d’estudiants, fins a ser el 46% del total, segons les dades recopilades per la consultora Everis en un estudi presentat ahir al departament d’Ensenyament. L’informe denuncia també que carreres com informàtica, telecomunicacions i les relatives a tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han patit davallades d’estudiants de fins al 53% -en el cas d’informàtica de gestió- en aquest mateix període.
Basant-se en aquestes dades, Everis ha fet una enquesta a 4.700 alumnes catalans de tercer i quart d’ESO i batxillerat per tractar d’esbrinar els motius d’aquesta falta d’interès pels estudis científico-tècnics, que són, de fet, els que més ocupabilitat generen. La principal conclusió és que “el factor més important” que porta a descartar aquestes carreres és l’autopercepció que tenen els estudiants de la seva capacitat. La meitat dels alumnes d’ESO no es veuen capaços de fer una carrera d’enginyeria o informàtica (un 45% diuen que no podrien) o algun dels estudis relacionats amb matemàtiques, física o química (51%). Un 76% dels alumnes creuen que les enginyeries i la informàtica són carreres molt difícils d’acabar i un 83% pensen el mateix de matemàtiques, física i química.
Queda ara per esbrinar, segons la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, si aquesta “dificultat” que hi veuen els estudiants de secundària respon a “una falta de base” en el seu aprenentatge; a un mal assoliment de les matèries instrumentals, com ciència i matemàtiques, que ve des de primària; o a la seva percepció que aquests estudis “requereixen molt d’esforç i temps, en detriment del temps d’oci que tant ha crescut entre els joves en els últims anys”.
En tot cas, Rigau va apostar per reforçar l’assoliment de les matèries instrumentals a primària, tot i que la reforma del currículum d’aquest cicle que estava preparant la conselleria es quedarà de moment al calaix a l’espera de les eleccions, “perquè l’aprofiti el pròxim equip del departament”, va apuntar.
Poques noies escullen ciències
L’estudi, que interroga els alumnes sobre els factors que influeixen en la seva tria d’estudis postobligatoris, constata també el desequilibri entre nois i noies a l’hora d’optar entre les branques de ciències o de lletres. Només un 26% de les noies d’ESO escullen la via científico-tècnica, davant del 40% dels nois. Una disparitat que es produeix també en funció de l’entorn socioeconòmic, ja que només el 24% dels alumnes amb un nivell sociocultural familiar baix opten per les ciències.
L’única nota positiva, segons va apuntar Rigau, la trobem en la formació professional (FP), en què els cicles que tenen a veure amb les ciències i la tecnologia han crescut un 42,9% entre el 2000 i el 2012.
El perfil de l’estudiant que tria ciències és el que ho fa per vocació (en un 95% dels casos, enfront del 90% en el cas de la branca humanística), el que treu bones notes (un 65% dels que escullen ciència tenen una nota global de notable o excel·lent, mentre que entre els que van a lletres són el 39%) i el que és hàbil amb les TIC (el 75%).
SÒNIA SANCHEZ / BARCELONA.
