lunes, 29 de abril de 2013

L'alumnat amb manca de base


Us convido a llegir aquest article del diari ara. Jo l'he trobat molt interessant i amb un gran ventall reflexiu per buscar propostes de millora i actuar sobre el nostre alumnat. Espero que resulti del vostre interès.


La Unió Europea (UE) va advertir l’any 2001 de la necessitat de fomentar les vocacions científico-tècniques entre els joves, conscient de la creixent necessitat d’aquests professionals. Han passat dotze anys i, a Catalunya, no només no s’ha acomplert l’objectiu europeu per al 2010 d’incrementar un 15% l’alumnat d’aquests estudis, sinó que, al contrari, s’ha reduït.
Entre el 2001 i el 2010, les branques de ciència de batxillerat han perdut un 6% d’estudiants, fins a ser el 46% del total, segons les dades recopilades per la consultora Everis en un estudi presentat ahir al departament d’Ensenyament. L’informe denuncia també que carreres com informàtica, telecomunicacions i les relatives a tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han patit davallades d’estudiants de fins al 53% -en el cas d’informàtica de gestió- en aquest mateix període.
Basant-se en aquestes dades, Everis ha fet una enquesta a 4.700 alumnes catalans de tercer i quart d’ESO i batxillerat per tractar d’esbrinar els motius d’aquesta falta d’interès pels estudis científico-tècnics, que són, de fet, els que més ocupabilitat generen. La principal conclusió és que “el factor més important” que porta a descartar aquestes carreres és l’autopercepció que tenen els estudiants de la seva capacitat. La meitat dels alumnes d’ESO no es veuen capaços de fer una carrera d’enginyeria o informàtica (un 45% diuen que no podrien) o algun dels estudis relacionats amb matemàtiques, física o química (51%). Un 76% dels alumnes creuen que les enginyeries i la informàtica són carreres molt difícils d’acabar i un 83% pensen el mateix de matemàtiques, física i química.
Queda ara per esbrinar, segons la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, si aquesta “dificultat” que hi veuen els estudiants de secundària respon a “una falta de base” en el seu aprenentatge; a un mal assoliment de les matèries instrumentals, com ciència i matemàtiques, que ve des de primària; o a la seva percepció que aquests estudis “requereixen molt d’esforç i temps, en detriment del temps d’oci que tant ha crescut entre els joves en els últims anys”.
En tot cas, Rigau va apostar per reforçar l’assoliment de les matèries instrumentals a primària, tot i que la reforma del currículum d’aquest cicle que estava preparant la conselleria es quedarà de moment al calaix a l’espera de les eleccions, “perquè l’aprofiti el pròxim equip del departament”, va apuntar.
Poques noies escullen ciències
L’estudi, que interroga els alumnes sobre els factors que influeixen en la seva tria d’estudis postobligatoris, constata també el desequilibri entre nois i noies a l’hora d’optar entre les branques de ciències o de lletres. Només un 26% de les noies d’ESO escullen la via científico-tècnica, davant del 40% dels nois. Una disparitat que es produeix també en funció de l’entorn socioeconòmic, ja que només el 24% dels alumnes amb un nivell sociocultural familiar baix opten per les ciències.
L’única nota positiva, segons va apuntar Rigau, la trobem en la formació professional (FP), en què els cicles que tenen a veure amb les ciències i la tecnologia han crescut un 42,9% entre el 2000 i el 2012.
El perfil de l’estudiant que tria ciències és el que ho fa per vocació (en un 95% dels casos, enfront del 90% en el cas de la branca humanística), el que treu bones notes (un 65% dels que escullen ciència tenen una nota global de notable o excel·lent, mentre que entre els que van a lletres són el 39%) i el que és hàbil amb les TIC (el 75%).

SÒNIA SANCHEZ / BARCELONA.

Les relacions interpersonals



Us convido a passar un breu temps mirant aquest vídeo. Podreu reflexionar sobre les relacions interpersonals. Sovint aquests detalls ens fan valorar i comprendre millor les coses. 







jueves, 25 de abril de 2013

L'educació com a eina per respectar la diversitat

 

La importància de l’atenció a la diversitat


La diversitat és un bé per a la humanitat i és necessària per a la superació de dificultats en tots els àmbits de la nostra vida. L’escola l’ha d’afavorir i també el creixement personal de tots els ciutadans.
Els alumnes amb NEE, són aquells que s’integren a l’escola a través d’un treball compartit, però no són alumnes d’Educació Especial. Aquests són els que tenen una impossibilitat total d’assistir a l’escola ordinària.
Fins al moment, pensaba que no era així, que els alumnes amb NEE eren aquells que assistien a escoles d’Educació Especial i no aquells que entren amb “ajuda”.
Una altra de les meves idees era que per tal de progressar i no perdre el nivell de la classe, era important separar aquests alumnes per tal que el ritme de la resta no es veiés interromput. Però no, la millor manera de que els nens aprenguin la socialització, la comunicació, les relacions i l’autonomia personal és mitjançant el treball conjunt amb la resta de companys, mitjançant la comunicació.
Un aspecte a tenir en compte és que l’adaptació del currículum s’ha de fer tant en les diverses àrees curriculars com en la resta (aspectes actitudinals i organització de la feina). Abans de tot, un nen ha de sortir de l’escola sent persona i els valors actitudinals són imprescindibles per a que es doni aquest procés.
Finalment, l’atenció a la diversitat consisteix en enriquir-se amb les diferents cultures que aporten tots els membres de l’escola. Cal valorar i potenciar les cultures presents perquè la seva suma aporti riquesa al desenvolupament col·lectiu. Però, aixó no vol dir oblidar-se de la cultura dels nouvinguts i “obligar-los” a adaptar-se a la nostra.
És imprescindible tenir en compte a tots els alumnes vinguin d’on vinguin i possar-los a treballar junts perquè assoleixin els valors necessaris per a fer-se persones dignes i puguin conviure al món.


Aquest article ha estat recuperat de la red a partir de  http://blocs.xtec.cat/arete/category/articles-interessants/

miércoles, 24 de abril de 2013

 





Notícia interessant

L'ajuntament de Paiporta deixa sense psicopedagogs dues escoles de la vila

 

El treball del curs es pot veure afectat per la desídia del regidor d'Educació

En el mes de desembre Compromís ja va denunciar que la baixa per maternitat d'una psicòloga del gabinet psicopedagògic municipal estava sense substituir i va passar més d'un mes sense cobrir i no es féu fins que aquesta formació política fes la corresponent denúncia. Aleshores va ser quan l'Ajuntament va contractar a una psicòloga de la bossa de treball municipal.
Des del dia 29 de març, els col·legis Jaume I i La Immaculada, tornen a estar sense atenció del Gabinet Psicopedagògic Municipal ja que la treballadora que estava de baixa maternal ha demanat, en temps i forma, el permís de lactància que durarà fins el 6 de maig però l'Ajuntament no allargarà el contracte de la seua substituta.
Pep Val, regidor de Compromís, acusa al regidor d'Educació “de falta de previsió i de despreocupació de les seues responsabilitats”. Cal recordar que la funció del Gabinet Psicopedagògic Municipal és molt important en les escoles de Paiporta i que “el treball d'un curs es fa perillar per la insensibilitat de l'equip de govern, més preocupat en estalviar en educació que atendre els problemes de la ciutadania”.
Val, qualifica la nova situació de “molt greu” ja que el regidor d'Educació demostra la seua ineptitud en l'administració de l'àrea en les qüestions més bàsiques.
Des de Compromís lamenten que l'equip de govern prioritze festejos i events i deixe sense cobrir temes educatius per solucionar.

El punt avui.

lunes, 22 de abril de 2013

Reflexió sobre TIC i educació



Fent recerca per la web he trobat un vídeo interessant sobre educació i TIC.





Aquest vídeo és de fa temps i s'observa la necessitat de treballar als centres educatius a partir d'un ordinador portàtil, eliminant així els llibres de text de forma física i deixant de carregar de pes a l'alumnat. Actualment els centres de Secundària ja imparteixen el programa 1x1, és a dir tots els alumnes i els seus mestres realitzen les seves tasques, estudi i demés a partir del seu mini pc.
Ara arriba la meva reflexió que enceto per a tots vosaltres. Penseu que està funcionant la dinàmica de treballar amb un ordenador on els alumnes tenen una llicència per a cada matèria i al mateix pc han de fer els deures, llegir, estudiar? Penseu que els docents poden controlar en tot moment on entra l'alumnat? Els pares que no tenen gaire nivell acadèmic estàn al ritme i nivell dels seus fills o els fills avancen tant ràpidament al ritme de les noves tecnològies que deixen als pares desfassats i sense capacitat de control?

Estic molt d'acord amb les noves tecnologies, ja que són una font de recursos molt imprescindible que ens permeten realitzar activitats molt variades, pràctiques, de caire més motivador, innovador, creatiu i significatiu. Això no significa que no observi un gran perill en aquest ús. S'ha de fer un bon ús de les TIC per poder extreure un resultat òptim que no resulti perjudicial i poc significatiu i enriquidor.
Sovint molt pares de l'alumnat es troben fora de casa treballant llargues jornades laborals i encara més avui dia en la crisi ecònomia on ens trobem, ja que el treball no pot faltar per seguir endavant i poder oferir una bona educació i necessitats bàsiques als seus fills. Moltes vegades els pares i mares diuen que els seus fills treballen molt i estudien, ja que es passen moltes hores amb l'ordenador. Alguns pares no són conscients de la mala utilització que en fan d'aquesta eina. Molts adolescents es passen hores a les xarxes socials, mirant vídeos i series, creant música, jugant a jocs que poden acabar sent adictius... Per aquest motiu em plantejo aquesta reflexió i penso realment si estem anant cap al camí que toca.

Crec que el principal problema és que la societat avança més ràpidament que la capacitat que tenim la majoria de les persones en adaptar-nos. Els joves tenen una adaptació molt ràpida, però les persones més grans els costa més, llavors es queden endarrerits i ja no poden seguir ni controlar la situació.
Moltes persones intenten anar al ritme que avança la societat, però això resulta complicat, ja que avancem amb una velocitat difícil de seguir.

Les intel.ligències múltiples



Com tots i totes sabem  la teoria de Gardner va ser proposada a l'any 1983. Ell, un psicòleg i professor nord- americà de la universitat de Harvard va publicar un estudi que deia que totes les persones tenim vuit intel.ligències. Va demostrar què no existeix una única intel.ligència, sino que tenim la intel.ligència musical, lingüística, lògica- matemàtica, espaial, corporal-cinestèsica, interpersonal, intrapersonal i naturalista.

Seguidament vull compartir amb vosaltres un vídeo de youtube que he considerat molt adequat. Espero que sigui del vostre interès i us agradi com a mi o més.