Reflexió sobre TIC i educació

Fent recerca per la web he trobat un vídeo interessant sobre educació i TIC.

Aquest vídeo és de fa temps i s'observa la necessitat de treballar als centres educatius a partir d'un ordinador portàtil, eliminant així els llibres de text de forma física i deixant de carregar de pes a l'alumnat. Actualment els centres de Secundària ja imparteixen el programa 1x1, és a dir tots els alumnes i els seus mestres realitzen les seves tasques, estudi i demés a partir del seu mini pc.

Ara arriba la meva reflexió que enceto per a tots vosaltres. Penseu que està funcionant la dinàmica de treballar amb un ordenador on els alumnes tenen una llicència per a cada matèria i al mateix pc han de fer els deures, llegir, estudiar? Penseu que els docents poden controlar en tot moment on entra l'alumnat? Els pares que no tenen gaire nivell acadèmic estàn al ritme i nivell dels seus fills o els fills avancen tant ràpidament al ritme de les noves tecnològies que deixen als pares desfassats i sense capacitat de control?

Estic molt d'acord amb les noves tecnologies, ja que són una font de recursos molt imprescindible que ens permeten realitzar activitats molt variades, pràctiques, de caire més motivador, innovador, creatiu i significatiu. Això no significa que no observi un gran perill en aquest ús. S'ha de fer un bon ús de les TIC per poder extreure un resultat òptim que no resulti perjudicial i poc significatiu i enriquidor.

Sovint molt pares de l'alumnat es troben fora de casa treballant llargues jornades laborals i encara més avui dia en la crisi ecònomia on ens trobem, ja que el treball no pot faltar per seguir endavant i poder oferir una bona educació i necessitats bàsiques als seus fills. Moltes vegades els pares i mares diuen que els seus fills treballen molt i estudien, ja que es passen moltes hores amb l'ordenador. Alguns pares no són conscients de la mala utilització que en fan d'aquesta eina. Molts adolescents es passen hores a les xarxes socials, mirant vídeos i series, creant música, jugant a jocs que poden acabar sent adictius... Per aquest motiu em plantejo aquesta reflexió i penso realment si estem anant cap al camí que toca.

Crec que el principal problema és que la societat avança més ràpidament que la capacitat que tenim la majoria de les persones en adaptar-nos. Els joves tenen una adaptació molt ràpida, però les persones més grans els costa més, llavors es queden endarrerits i ja no poden seguir ni controlar la situació.

Moltes persones intenten anar al ritme que avança la societat, però això resulta complicat, ja que avancem amb una velocitat difícil de seguir.